dimarts, 4 de març del 2008

D'excursió al Pol Nord

Hi havia una vagada, un xiquet que li deien Ferran. A Ferran el que més li agradava era anar d’excursió amb l’escola. Un dia l’escola decidí fer una excursió al Pol Nord. Una vegada al Pol Nord, Ferran estava impressionat del que veia perquè tot era neu. Anna, la tutora de Ferran, els va presentar un esquimal que era qui els anava a ensenyar el Pol Nord i que a més, tenia una sorpresa preparada per a nosaltres. Vam anar a veure el que era la sorpresa. Era un pingüí molt bonic davant de la casa de l’esquimal. Benifacio, l’esquimal va dir que no ens arrimarem i se’n vam anar al campament on estaven tots. Per la nit les mestres van preparar una foguera i vam sopar allí, davant de la foguera. Al dia següent ens vam acomiadar de l’esquimal i tornarem a casa. Una vegada a casa Ferran li va contar a sa mare tot el que havia vist al Pol Nord.
Blanca

El pingüí perdut

Era una vegada una família que se n'anaven a viure a un altre poble. I el pare del les xiquetes va anar a buscar una escola .Va trobar una escola que es deia franco san. El primer dia quan jo i la meua germana anàvem a l’escola vam veure un pengüí. Va començar a nevar i es van que dar jugant en la neu quan va arribar el mestre els va cridar i es van quedar castigades . Després, es va fer foc i van escapar tots es va que dar el pengui dins i les dos xiquetes van entrar a l'escola i van salvar el pingüí. Els pares de les dos xiquetes estaven plorant i les dos xiquetes van eixir i van tornar el pengüí al parc i van ser feliços.
Chaimae

Atrapats en l'escola

Un dia quan estàvem dins de l’escola va començar a nevar amb molta força. Imagina’t que va nevar amb tanta força que va colgar l’escola de neu i ens vam quedar tots atrapats dins. Estàvem tan gelats que ja veiem fins i tot al.lucinacions. En les al.lucinacions vam veure un esquimal i un pingüí. Sort que hi va haver un incendi i es va derretir la neu perquè si no ens hauríem mort congelats allí.
Joshua

L'hivern

Era una vegada en una escola d’Alcoi quan estaven apunt d’eixir va començar a nevar. Quan es van adonar, se’n van anar tots al pol nord i allí hi havia dos esquimals i una dotzena de pingüins . S’ho van passar molt bé jugant i quan tornaven al poble es va formar per tot el camí que tornaven va començar a fer foc i de seguida van anar els bombers i ho van apagar.
Samuel

El millor hivern de la meua vida

El dia 18 de Gener, em vaig alçar a les 8:00 i a les 9:30 vaig anar a l’escola. Quan vaig aplegar estava nevant queia una neu molt blanca del cel i feia molt de fred. Allí estaven els bombers i la policia. Es va cremar la casa de la Maruja Allí hi havia molt de foc. A l’estona vingueren les mestres ens digueren que entrarem a classe. Allí ens digueren que havia un esquimal amb un pingüí ferit,aleshores tots espantats eixiren al pati de l’escola. Estava el pingüí tot ferit del braç. Allí cridaren a Guamipi i mentre que guamipi venia per a agafar a el pingüí, els bombers apagaren el foc de la casa. A les 10:00 vingué guamipi curaren al pingüí a l’estona l’esquimal demanà un got de llet perquè estava molt cansat perquè venia del Pol Nord. Guamipi digué que la raça del pingüí estava en perill d’extinció i digueren havien d’operar-lo.
Passaren dos hores i els bombers digueren que ja havien apagat el foc. Estavem tots contents. A l’endemà operaren al pingüí i l’operació va eixir molt bé, fou un èxit .L’esquimal es tornà malalt estava constipat, el dugueren al metge i li donaren un xarop i tot es va arreglar. I per a mi fou el millor hivern.
Ainoa Pascual Tomás

L'esquimal i el seu pingüí

Era una vegada al POL NORD vivia un esquimal que ja era prou magor,tenia arrugues,en la cara,i tenia una casa redona que se deia iglú .Dins de l’iglú tenia la seua casa amb foc ,televisió,sofà,de tot,tenia,de tot. La gent del POL NORD se pensava que era una casa de cultura i estava tot el dia tocant a la porta toc toc toc toc toc i van estar tot el dia tocant fins que l’home els obrí i els digué:que voleu?Tenia un pingüí.
Començà a nevar. Però l’escola estava tota tapada de neu.
Sergio