dimarts, 19 de febrer del 2008

Les aventures d'Arnau, Andreu i Ximo.

Era una vegada una família d’homes de l’edat antiga, l’any 97. El primer home era molt tranquil. El segon home era valent, el tercer era avorrit i l’últim era pobre.
Un dia tota la família se’n anaren d’excusioó a les coves del déu “Alà”.
Quan arribaren a la cova,encara que de cova no tenia res.Li deien cova perquè tenia molts forats a les muntanyes com les covetes de Bocairent.
Al dia següent els homes i eixiren de picnic a la serra de “Mariola”,(Agres). Quan arribaren de picnic a AGRES pegaren una volta per Agres. Anarem per l’assut, on ballen el carnestoltes després de veure tota la zona de l’assut,anaren a l’almarssera a per unes quantes garrafes d’oli d’oliva.
Quan arribaren a l’ajuntament digueren:
- Heu vist que bonic és açò per fora?doncs anem per díns l’ajuntament a veure si ens donen un mapa per a no perdre’s per la serra.
Quan ja havien trobat el punt de les torres del castell, pujaren, pujaren i pujaren.
Quan anaren a trobar lloc per a dinar anarem al lloc indicat a les caves.
Els homes digueren de entrar a les caves i un home digué:
- però tú estas boig!
I el altre digué:
- deixeu de discutir! home que no som gallines en un galliner.
Quan l’home parà tots els altres els dos homes començaren a discutir però tú que t’has pensat, que jo sóc el criat de tots vosaltres?
I els altres digueren:
- Doncs sí m’ho he pensat.
Després l’altre digué:
- tu que jo no he de dur totes les olives,panses ,cacaus montaditos…
Quan tots ja havien fet les paus i anaren definitivament a dinar al costat de les caves. Quan havien acabat de dinar anaren a buscar esclata-sangs o rovellons que és el mateix.
El més major era l’home de vint-set anys,Andreu.
El més menut era l’home de deu anys, Arnau.
I l’últim el mitjanet era l’ome d’onze anys,Ximo.
Un dia després:
Quan arribant,arribant van veure a Manolito Gafotas el jefe de portar la fira dels cotxes antics.
I Arnau va dir:
- podriem anar.
Però l’altre no estava d’acord, i l’altre no tenia ganes,així que, se’n anaren a casa.
I a l’endemà anaren al PALAU DE COCENTAINA..
I Andreu digué:
- Esteu bojos!o vos falta poc?
I al final anaren al palau “DE LES ARTS I LES CIÈNCIES DE VALÈNCIA.
Ximo no estava d’acord però com Ximo és l’home menut anaren al palau. Quan entraren a veure allò i es quedaren bocabadats, com els ulls de Manolito Gafotas. Després entraren en el magatzem de jocs i més jocs.
Quan eixiren Ximo s’havia perdut en el magatzem .
Després es passaren tot el dia buscant-los i no podien trobar-los i Andreu i Arnau no paraven de cridar:
- Ximo on estàs? Ximo on estàs?
Al cap de trenta-cinc minuts van sentir una veu que deia:
- Ximo estic a ta casa,Ximo estic a ta casa .
I Andreu i Arnau digueren:
- escolta no sents la veu de Ximo?
Era un home que tenia pitos que feien aquest soroll pit, pit, pit…
Però l’home els va enganyar.
Al dia següent un entrenador de fútbol els preguntà si volien apuntar-se a un equip de futbol.
Quan anaren a entrenar amb l’equip que es deia “Els berberetxos”, l’entrenador els va dir que ho feren tots menys Andreu i Arnau.
El dia dinou i vint de Gener de 2008 serà la fireta de Sant Antoni de Muro, i hi ha tot tipus d’instruments, i fins animals en perill d’extinció.
Quan van anar a veure la sala de fer coses artesanals, de fang com gerrons, Andreu es va quedar bocabadat. I el picapedrer es va emocionar de veure com tots l’estaven mirant.
Després van anar a la secció del torroner i van comprar tornos i puros.
El diumenge a les 5:00 de la vesprada van beneir la rata d’Andreu.
En acabar, Andreu se’n va anar per un carrer fosc i estret que dóna a l’última part de la fireta de Sant Antoni.
Tot seguit, van anar a veure la inauguració de cotxes antics, i allí van trobar a Ximo que estava un poc ferit, i tots tres s’abraçaren. I allí es van quedar veient els cotxes: un SEAT de l’any 39, un Fiat de l’any 57, un Suzuki de l’any 57 i un Renault de l’any 1999.

Sergio Castellar Castillo – 5é