La llegenda de Spyro. L´aventura continua.

Spyro va ser un drac adolescent que va acudir al naixement del nou drac púrpura. L´ou es va trencar i dins aparegué un drac xicotet. Tots els dracs del seu poble celebraven el naixement del drac, al qual li posaren Scaril.
Pocs minuts després, escoltaren un soroll per dins del bosc dels bolets gegants. Spyro escoltava, però no sabia exactament el que era. A la fi, un soldat va cridar:
-És l´exèrcit del Mestre Obscur!
Al escoltar això tots fugiren a refugiar-se.
Els soldats del Mestre Obscur atacaren als adults. El cap dels dracs ordenà la retirada i tots obeïren. Tots volaren cap al temple, però aquesta vegada l’exèrcit del Mestre Obscur no podia entrar.
Una vegada dins,tots els guerrers i Spyro, planejaren com atacar a l’exèrcit. Després d’una hora parlant, van eixir fora.
Estaven algunes coses destrossades i mares de dracs ferides. Spyro buscava a sa mare i la va trobar. Spyro tot preocupat s´apropà i li posà la mà al cor. Però no sentia res. De sobte una veu familiar li digué:
- Spyro, ta mare ha mort.
Spyro es girà i va veure a Ignitus. Spyro l’abraçà i li digué a Ignitus:
- ¿I ara què faré sense ella ? -Preguntà Spyro plorant.
- Spyro , has de ser fort encara que no estiga ta mare. A més, la teua responsabilitat és cuidar de la teua germana Cynder. -Li digué Ignitus.-
Spyro cada dia anava entrenant als dracs mascles en noves tècniques. Mentre, Ignitus, Calabres, Cyril i Terrador, els quatre guardians construïen noves defenses i grans muralles. Tots treballaven.
Mentre, al castell obscur, el soldats del Mestre Obscur també es preparaven per a la batalla . Un missatger del Mestre Oscur li donà una carta del món dels dracs .

El Mestre Obscur la va llegir i deia:
“Mestre Obscur, som els quatre guardians. Ja sabem perquè ens heu atacat. Ens heu atacat pel drac púrpura que acabava de nàixer. Si el voleu haureu de matar-nos. Però no permetré que un estúpid com tu torne a furtar-nos el drac igual com vau fer amb Cynder”
El Mestre Obscur va trencar la carta i li digué a un soldat.
- Dis-li a tots els guerrers que es preparen per a la batalla. Començarem en dos dies.
Mentre, a l´altra part, Spyro li diu a Cynder.
- Cynder,tinc una mala notícia.
- Que passa Syro?
- La mare. Ha mort.
Cynder es quedà quieta i pegà un bramit. Ràpidament se’n va anar al bosc a plorar, però els soldats del Mestre Oscur l´havien atrapat. Spyro va anar darrere d´ella amb molta cura perquè no l’atraparen a ell també. Cynder anava en una caixa gran. Quan Spyro ja estava ben a prop, va tirar a l’aire als soldats i va trencar la caixa. Els dos germans se n’anaren volant. Quan els cinc soldats tornaren al castell oscur sense res li digueren al seu amo.
- Senyor , haviem atrapat a Cynder però eixe drac púrpura anomenat Spyro ens ha tirat a les altes i els dos han fugit.
- Què? Sou decepcionants! Tan forts que sou i no heu vençut a eixe adolescent drac de pacotilla?!!! Eh!! Contesteu-me!!
- Senyor no em pogut amb ell. Ens havia agarrat per sorpresa.-Digué el soldat arrepentit.-
- Així que, vos havia agafat desprevinguts, eh?
- Sí senyor. Així és. -digué el soldat.-
- Molt bé. És hora que planegem com atacar-los. digué el Mestre Obscur amb cara maligna.
Mentre, a l’altre lloc, Spyro i Cynder contaven als guardians el que havia passat.
- On estàveu? Preguntà Calambres molt preocupat.
- Calambres aviseu a tots que vinguen inmediatament. Cynder i jo hem de contarvos una cosa.
-D’acord. Va dir Calambres.

En pocs minuts acudiren tots. Spyro es posà al balcó del temple i digué a tots:
- Cynder i jo hem descobert que el Mestre Obscur ha posat trampes dins del bosc dels bolets gegants!!! .Hem d’estar molt atents perquè aquestes trampes poden fer molt de mal. Tot i això, intentarem llevar eixes trampes.
Spyro acabà i se’n va anar sol a pensar en sa mare. Aleshores un drac jove s’acosta a ell i li va digué:
- Sent molt la mort de ta mare.
- No passa res. –li contestà Spyro-. Era una mare excel·lent!
A la fi va arribar el dia definitiu. En un prat d’un quilòmetre van acudir els dos exèrcits. I un dels guerrers li va dir a Spyro:
- Ja venen senyor, i ens guanyen en número i armament!
Aleshores Ignitus li contestà:
- Els números mai guanyen les batalles.
- Però segur que ajuden.
Aleshores va aparèixer l’exèrcit contrari i el Mestre Obscur els va dir:
- No m’importen els presoners. Que moren tots.
Dit això, l’exèrcit del Mestre Obscur es va moure i es va dirigir cap a l’exèrcit de Spyro i dels quatre guardians.
En segons, l’exèrcit de Spyro també es va moure. I a la fi, els dos exèrcits es creuen i comença la batalla.
En un principi la batalla li era favorable a l’exèrcit de Spyro, però poc a poc, Spyro anava veient com molts soldats dels seus estaven ferits. Aleshores, ràpidament, Spyro donà l’alarma de retirada.
Tots els dracs s’ajuntaren i van fer la seua tècnica especial, una onada vital. Això ho va desfer tot. Quasi tot l’exèrcit del Mestre Obscur estava derrotat, però el Mestre Obscur encara estava viu.
Spyro i els quatre guardians el mataren definitivament amb els últims alés que els quedaven.
Una vegada mort el Mestre Obscur tot havia acabat.
A la fi, Spyro va ser nomenat Rei dels dracs, i per molt dur que fóra, Spyro defensaria el seu país per sempre.


Joan Bito Nadal - 5é Primària