El meu ocell i jo.

Hola! Em diuen Pere ,tinc 11anys i vaig a contar-vos una història molt interessant.
Era el dia del meu aniversari i diumenge vaig anar corrent a l’habitació dels meus pares i vaig dir :
-¡Alçeu-vos ¡ Ja sóc major ¡Per fi¡
Jo tenia ganes que hem donaren el meu gos gran i veloç .Com sempre , ma mare s’alçava amb cara de pocs amics i ens feia els gots de llet i ens deia :
-Pep i Pere ,els llits estan per fer¡ Pep recorda-te’n que hem de comprar els regals.
Al cap de quatre hores vaig cridar a Josep per a dir que avui era el meu aniversari. Desobte vaig sentir la porta , eren els meus pares ¡
-Mare què és , què és?
Era una taula per a l’ordinador . Després ma mare em va donar un paper signat per mi que cuidaria a la mascota, li donaria mejar …
-Pere, una mascota no és un joguet has de cuidar-la.
-Sí, mare.
-Pep ja pots traure la gàbia. -va dir la mare-
Era un ocell¡ Quin horror¡.Josep encara estava al telèfon.
- Pep,Pep ets aquí- va dir Josep –li va penjar.
Jo estava desil·lusionat perquè era un ocellet “tiquismiquis”.
A l’endemà vaig cridar a Josep.
-Diga’m…
-Bon dia ,senyora xaveta. Sóc Pep,¿puc parlar amb Josep ,per favor?
-!Pep¡ saps quina hora és ?
- Sí les 9:30.
- No, no está Josep se’n ha anat cap a ta casa a veure el “Rotwailer”
- Gràcies.
Els meus pares i la meua germana estàven al jardí. Però la meua germana estava canviant-se . Vaig deixar a Rasca a la dutxa , jo li vaig dir que no es fera il·lusions que no ixiria al carrer.
Jo vaig tindre una idea :fer-li un parc d’atraccions.
Primer en la dutxa vaig abocar tot el sabó que hi havia, després vaig plenar d’aigua gelada, després les nines de la meua germana li vaig tallar el monyo i per a finalitzar vaig trencar dos coixins de la saleta d’estar i ja veus totes les plomes volant.
Rasca estava molt il·lusionat , i quan va anar a tirar-se Rasca va veure una rateta i allà que va anar dins de la dutxa quan va veure l’aigua tan fresca va eixir volant en les seues ales, qun va volar , les plomes li van fer pessigolls i va caure , es va esbarar en el sabó, va volar i se’n va eixir pel balcó
En aixó que sonà el timbre.
-Ding , dong.
Era Josep¡ Què faig no tenia a Rasca i damunt venia el seu gosset xicotet.
-Hola , Pilar està Pere?
- Sí , espera’t ara el cride.
-Pere,està ací Josep ,baixa.
-Ja va mare.
-Hola, Josep has vist un canari groc?
-Sí ,està en ma casa ,però on està el teu gossot.
-Bo...,és que…
-Va,a què no te l’han regalat?-
- Com ho saps?
-Doncs , si ho acabes de dir tu ara, i que t’han regalat?
-Mira, t’agraden aquestes sabates?
-Quines ,eixes d’anar per casa?
Jo intentava canviar de tema però ell no.
-A què t’han regalat un ocell?
-Sí,quin fàstic, volia un gossot. M’acompanyes a trobar-lo?
-Sí…-va dir jose desganat-però a les11:00 a casa.
-Sí.Mare ens n’anem a pegar una volta-vaig dir jo a ma mare-
Jo li vaig contar una mentida a ma mare .
-Sí , senyora Pilar se’n anem a buscar el ocell del seu fill.
Jo li vaig xafar el peu a Josep.
-Pere, què diu aquest xiquet?
-No, res mare, tonteries .
Josep i jo ens vam separar per dins de casa de Josep ,Jipsi que era la gossa de Josep ,¡es va pedre!.
-On està la meua gosseta!
-Pere, tu las vista?-va dir la mare de Josep-
-No,jo vaig a buscar al meu canari.
-Sí, nosaltres anem a buscar a la gosseta.
-Val.
Jo vaig pujar a la terrassa i vaig veure el pobre ocellet en un raconet i quan vaig anar a agarrar-lo estava tremolant.
-Vine, vine gupet que no et faré mal.
Al cap de 4 hores van vindre de buscar la gossa.
Nosaltres, jo i el meu pardal estàvem en el sofà menjant roses, i quan vindre venien els dos en la roba trencada.
A l’hora de gitar-se ma mare tota enfadada i em va dir:
- Què m’han dit que no t’agrada l’ocell,eh?
- No, mare.
- De mare res, estàs castigat 1 setmana sense l’ocell, eh?
- No mare, t’enganyes.
Jo li vaig contar tota la història i em va perdonar. Al dia següent , perquè contant-li es va oblidar.
Ah , i que no se m’oblide tots els dies el treia a passejar.

María López Seguí – 6é